Gobernanza deliberativa en la gestión de cuencas hidrográficas : analizando las consecuencias de la Directiva Marco del Agua en Cataluña / Marc Parés i Franzi, Alba Ballester Ciuró, Josep Espluga Trenc, Joaquim Brugué



En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 113-127
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Els primers plans de conca prevists en la Directiva Marc de l'Aigua van ser aprovats a Espanya molt recentment, motiu pel qual encara no disposem d'estudis que avaluïn els resultats dels processos participatius duts a terme. En aquest article s'analitza una experiència participativa que, pel seu caràcter exemplar i atípic, ha estat considerada una bona pràctica: el procés deliberatiu del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Ens interroguem sobre les conseqüències de la deliberació i, més concretament, sobre si un bon procés de deliberació millora la política d'aigües. És a dir, investiguem la relació entre les característiques procedimentals de la deliberació i els seus resultats. Per a això combinem dades quantitatives amb informació qualitativa obtinguda a partir d'anàlisi documental i trenta entrevistes en profunditat. Les limitacions de l'estratègia comunicativa, la poca integralidad amb la qual es planifica la política d'aigües i la falta d'una cultura política deliberativa són algunes de les febleses identificades en el cas estudiat. Concloem que un bon procés deliberatiu és una condició necessària però no suficient per a garantir un impacte significatiu sobre la política d'aigües.

L'Extractivisme agrari com a causa de vulnerabilitat rural. Reflexions a partir de la comarca de la Llitera / Josep Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 117-126
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Un dels principals factors de despoblament del món rural ha sigut l'aplicació d'un model agrari industrialitzat i globalitzat, que ha tendit a concentrar la producció d'aliments i matèries primeres agràries en poques mans i a desplaçar una bona part de la població rural cap a les zones urbanes. Aquest procés ha tingut lloc en el marc del que es coneix com a extractivisme, un procés mitjançant el qual s'extreuen uns recursos mentre que el territori queda fracturat i espoliat, alhora que els beneficis se'ls enduen els inversors globals. En aquesta comunicació es descriu el procés extractivista implantat a la comarca de la Llitera i es posa l'èmfasi en la necessitat d'estratègies de dinamització local més ambicioses, basades en models agroalimentaris alternatius, com l'agroecologia i la sobirania alimentària, que facilitin una major sostenibilitat econòmica i social i promoguin un món rural viu.

Factors Inhibiting the Social Mobilization : The Case of the Petrochemical Area of Tarragona / Josep Espluga Trenc, Jordi Farré Coma, Jan Gonzalo Iglesias, [et al.]



En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 146 (2014) , p. 191-216 (p. 24-52)
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Research into risk perception has been typically focused on the study of social conflicts motivated by potentially dangerous technologies and events. However, in this article an attempt is made to understand why, in certain cases, the population exposed to an obvious risk are not actively mobilised and do not protest against it. Based on a case study in the petrochemical area of Tarragona, the population?s perception and practices in connection with risk are analysed by using data from a series of focus groups (8) and a questionnaire survey (N = 400). The results allow us to disregard unawareness of risk as a reason, and to assess the importance of the perceived benefits from exposure to risk, as well as to understand the fundamental role of trust and dependency that are embedded in a social and institutional context characterised by a marked asymmetry in power relations.

Factores que inhiben la movilización social : el caso del área petroquímica de Tarragona / Josep Espluga Trenc, Jordi Farré Coma, Jan Gonzalo Iglesias, [et al.]



En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 146 (2014) , p. 191-2016 (p. 1-23)
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els estudis sobre percepció social del risc s'han centrat sovint en l'estudi de conflictes socials motivats per tecnologies i esdeveniments potencialment perillosos. En aquest article, en canvi, s'intenta comprendre per què en determinats casos la població exposada a un risc evident no protesta ni es mobilitza activament en contra seva. A partir d'un estudi de cas a l'àrea petroquímica de Tarragona, amb dades d'una sèrie de grups de discussió (8) i d'una enquesta per qüestionari (N=400), s'analitzen les percepcions i pràctiques de la població en relació al risc. Els resultats han permès descartar motius d'ignorància dels riscos i ponderar la importància dels beneficis relacionats amb l'exposició al risc, així com comprendre el paper fonamental de la confiança i de la dependència en un context social i institucional caracteritzat per una forta asimetria en les relacions de poder.

Territorios en transición : retos y oportunidades del mundo rural en tiempos de crisis : sostenibilidad, redes de cooperación y desarrollo endógeno en dos comarcas rurales: el Moianès (Catalunya) y el Medio Campidano (Sardegna) [Fitxer informàtic] / autora: Silvia Doneddu ; director: Alexandre Casademunt Monfort ; tutor: Josep Lluís Espluga Trenc
Doneddu, Silvia


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Departament de Sociologia, 2013
Dirigida per: Casademunt Monfort, Alexandre. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Departament de Sociologia, 2012
1 recurs electrònic (220 p.)
Bibliografia.
ISBN 9788449033124

La present investigació té com objectiu la localització i caracterització de "Districtes Agroecológics", a través de la identificació de casos paradigmàtics en els contextos territorials de dos diferents països europeus: Catalunya i Sardegna. S'identificaran dinàmiques cooperatives vinculades a processos de producció i d'organització del treball on el coneixement tradicional i la sostenibilitat en la producció d'aliments, constituïxen elements claus perquè el territori s'enfronti a les crisis a través d'espais locals de cooperació que autoalimenten el desenvolupament endogen. La identificacion d'experiències està relacionada amb sistemes de producció ecològica, sostenible, local i tradicional, establint l'enfocament del Agroecologia com a filtre per a la identificació dels casos empírics. No existint una teorització específica sobre el Districte Agroecológico, un dels objectius de la investigació és provar la possible existència empírica d'un sistema territorial que pugui representar les variables entre la teorització del Districte i l'enfocament de la Agroecología. En aquest context el marc definit en el treball ha estat instrumental per a la identificació de les experiències i la relevació de les dinàmiques, establint com base de la reflexió la voluntat de no raonar sobre l'aplicabilitat i replicabilidad de models a la realitat, si no la necessitat de crear una bases metodològiques per a identificar les peculiaritats de dinàmiques en territoris diferents.

La Imatge de l'altre: aragonesos i catalans fronterers que s'observen mútuament / Josep Lluís Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 1 (2003) , p. 47-61 (Dossier: la identitat a la Ribagorça) 
Bibliografia.

Sobre la desaparició de la Franja. Noves fronteres, nous habitants i algunes dificultats per configurar una unitat catalanòfona dins d'Aragó / Josep Lluís Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 131-149 : graf. (Replega/Miscel·lània) 
Bibliografia. Notes. Inclou annexos: quadres estadístics. Resum en català, castellà i anglès.

Entre els pobles de la Franja, a més de fronteres antigues i consolidades com la que separa Aragó de Catalunya o de les tres províncies aragoneses, durant els darrers temps s'hi han afegit les fronteres comarcals. Tot plegat configura un context d'organització administrativa potencial que podia tenir la idea de "franj" per a configurar una unitat territorial catalanòfona dins d'Aragó. A més, les recents dinàmiques migratòries comporten canvis substancials entre la població de la Franja, cosa que intensifica encara més aquelles dificultats. Ací es fan algunes reflexions sobre aquests fenòmens i les seues implicacions pràctiques per a la pervivència del concepte de Franja.

Identitats de frontera a l'Aragó catalanòfon: Una anàlisi sociològica
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: 116499 Segones Jornades d'Estudi a la Terra Alta. [Batea] : Patronat Pro-Batea, 1998. p. 393-406